DIJOUS 3
Després de les dos festes de benvinguda en el Beach Club (l’escenari de la platja), dijous és el dia d’obrir les portes de tot el recinte complet, amb els dues escenaris més grans, la zona vip i els stands de menjar i zona de descans.
Com ja és habitual, els primers concerts de la vesprada solen estar formats per dos tipus de públic, els qui estan drets ocupant les primeres files i els qui prefereixen estar asseguts a la gespa gaudint tranquil·lament del concert mentre els sol deixa els últims rajos abans de desaparèixer.
Miss Cafeina van ser els encarregats d’obrir l’escenari Desperados, el principal. Presentant el seu treball “Detroit”, van fer una passada per temes d’aquest últim treball com cançons que funcionen molt bé d’altres treballs anteriors, sense deixar passar “Mira como vuelo”, l’esperat singles de l’últim disc.
Mentre Miss Cafeina finalitzaven la seua actuació, el públic ja es congregava davant de l’escenari Negrita, per a veure a Sidecars. Un grup de rock & roll, capitanejat per el germà de Leiva que va saber conduir al públic durant la seua actuació, tot i que tocaven en un horari que molta gent va decidir aprofitar per a sopar. Amb temes com “Fan de ti”, “Cremalleras” o “La tormenta”, van omplir un escenari Negrita que cada any mostra més quantitat d’artistes i públic en cadascuna de les jornades.
Lori Meyers, puntuals i amb una posada en escena molt treballada, van oferir un concert dinàmic, amb nombroses cançons cantades conjuntament amb el públic, i amb els primers salts i balls de la gent a l’escenari Desperados. Encara que van presentar el seu nou treball “En la espiral”, a banda de “Siempre brilla el sol” i “Evolución”, els temes que més van triomfar van ser els dels discos anteriors, com “Emborracharme” o “Mi realidad”.
Dinero van ser els encarregats de posar música al festival mentre la majoria de gent, ja esperava a les primeres files de l’escenari principal per a veure a Bastille. Des de la plataforma de la zona vip es veien rius de gent entrant al recinte, que minuts abans del concert, ja estava de gom a gom. Bastille, amb una potència de so un poc fluixa al començament, es va guanyar al públic. També presentaven el nou treball, però com ja és tradició a l’Arenal Sound, els temes que més triomfen son els que ja van triomfar en edicions anteriors. Per tant, “Of the night” o “Pompeii” van ser els èxits absoluts del concert, amb un muntatge de pantalles i il·luminació que demostrava que aquest any l’escenari principal estava preparat per al nivell dels grups participants.
Mentre preparaven l’escenari Desperados per a Jonas Blue, The Tripletz van actuar al Negrita, a causa de la cancel·lació del dimecres. Una sessió molt variada en quant a estil i coherència, amb cançons de Sonia i Selena o el conegut “Flying free” eren corejades per el nombrós públic que seguia l’actuació.
Com en totes les edicions de l’arenal, a partir de mitjanit ja és torn per als dj’s, per tant Jonas Blue i l’actual nº 1 del món, Martin Garrix, van fer la selecció musical per a que els 60.000 assistents als concerts, gaudiren d’una nit d’electrònica.