DIVENDRES 4
Després que els sounders es refrescaren durant tot el dia a la piscina del Beach Club, la vesprada va començar amb moltíssima calor en el recinte de concerts. Quan encara estava el sol calfant de valent, era el torn de Sidonie, un d’aquests grups que tenen molta experiència en festivals i que saben portar el ritme del concert. Marc Ros com si d’un speaker es tractara va animar a tot el públic allí present, que cantava i ballava totes les cançons. Van centrar el seu show en “El peor grupo del mundo” però també van sonar èxits com “El incendio”, “Está en mi garganta”, “Un dia de mierda” (cantada mentre es movia per el públic) i l’esperat single “Carreteras infinitas”.
Mentre León Benavente tocava, moltíssima gent va aprofitar per a sopar, taules i zones verdes plenes de gent asseguda mentre gaudia del concert, i és que el divendres, no hi havia una entrada completa al recinte. Molta gent també va optar per refrescar-se a la platja del Beach Club mentre Arco tocava, amb centenars de persones seguint l’actuació.
A l’escenari principal va ser el torn de “The Royal Concept”, un grup amb cançons molt festivaleres i ballables però que no va omplir de públic. Tal com va anar avançant el concert es va anar omplint el recinte fins a explosionar amb la coneguda “On Our Way”. Abans dels suecs, un dels noms de les primeres línies de cartell, Jake Bugg, demostrava dominar a la perfecció el folk, cantant fins i tot sol amb la seua guitarra en l’imponent escenari Desperados, però amb poca afluència de públic.
El públic de l’Arenal Sound és majoritàriament un públic de dj’s. Tan sols cal veure el recinte durant els concerts dels grups i del canvi d’aforament amb els deejays. En aquest cas Icona Pop van ser les encarregades de començar la part electrònica de la nit. Per a sorpresa de molts, no era un dj set, i durant molta estona, el públic es notava amb poques ganes de ballar, fins i tot la gent anava abandonant l’actuació, però amb “I Love it”, “All night” o “Emergency”, la gent la respondre amb ganes de festa i passar-ho bé. Els efectes visuals i la pirotècnia van ajudar a que l’actuació fora molt completa i adequada per a l’escenari principal.
Amb un recinte de gom a gom va començar l’última actuació de la nit. Fedde Le Grand, va fer gaudir a tot el públic amb una sessió potent i carregada de bases amb baixos, que feien que el públic no parara de ballar.
DISSABTE 5
Amb una calor sufocant, carregada d’humitat i amb el cel amenaçant tormenta, va començar la tercera jornada dels dies grans del festival. Shinova, un grup amb temes molt complets i bona sonoritat va precedir a la sorpresa del dia. Despistaos, després d’estar un temps desapareguts, omplien quasi al complet el recinte cantant de valent “Cada dos minutos” o “Física o Química”.
Seguidament era el torn dels veterans La Habitación Roja, amb un públic a l’escenari Negrita que demostraven ser seguidors del grup ja que sabien la majoria de les cançons i coneixien la dinàmica del grup. Els valencians van saber crear moments per al record amb cançons com “Indestructible”.
Al finalitzar, era el torn d’Ivan Ferreiro, que va presentar “Casa” però com era d’esperar també es va asseure al piano per a cantar l’esperada “Años 80”, “Promesas que no valen nada” o “Turnedo”. Amb un públic entregat va crear el ambient perfecte per a començar la nit de festival.
Satellite Stories van actuar al Negrita, repassant temes del seu últim treball però amb molta presència de les cançons més ballables dels darrers treballs. Era la tercera vegada que venien, i cada volta el públic ha anat incrementant-se, fet que va agrair el cantant del grup.
El recinte anava omplint-se i la gent no parava d’apropar-se al Desperados. Era el torn d’Amaral, un grup que estava en les primeres línies del cartell, i que no va defraudar. Repassant els èxits de tota la seua carrera, van demostrar que l’experiència és un grau. Concerts amb tanta quantitat de públic per a veure a un grup nacional no es recordava des de l’actuació de Fangoria, la passada edició.
Per a arrodonir una nit amb grups nacionals, Nancys Rubias feien del públic una festa, fins que va ser el torn dels deejays. El dissabte, hi havia menys gent als dj’s que a Amaral, probablement perquè molta gent compraria l’entrada de dia tan sols per veure a alguns grups.
Sam Feldt va realitzar una sessió molt professional, diferent a l’estil que sol triomfar a l’Arenal i amb un live de trompeta i saxo. Un show molt complet amb temes molt vocals i cantables.
La nit va finalitzar amb el californià KSHMR, qui front a les crítiques que va despertar la seua confirmació al cartell, anit va voler guanyar-se al públic amb remixos de “Paquito el chocolatero”, “Y Viva España” de Manolo Escobar o una intro que narrava una història traduïda a l’espanyol.
Si vols saber totes les actuacions de hui i tota la informació per al festival, consulta la nostra guia completa de l’Arenal Sound.
